 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Dues columnes
i un desert que s’estén
a banda i banda.
El llindar condueix
al buit de sorra.
No hi ha camins, ni un,
només les dunes.
Un desert que s’estén.
Una ombra llisca.
Fereixen, els seus peus,
la superfície.
Ha dit un mot primer.
Després la sorra
esborrarà l’intrús.
Laia Noguera i Clofent
L'intrús
Editorial Meteora, 2020
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'imagino caminant descalça, sobre la sorra del desert, deu ser molt agradable i no calen camins...
Bon vespre, Jesús.
El desert és tot camí.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada