EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 21 de març de 2010

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Hui és el Dia Mundial de la Poesia.
Se celebra per iniciativa de la UNESCO. Mai he estat molt partidari de la celebració de dies dedicats a determinades coses. Sempre m’ha paregut un fracàs ja que si cal destinar un dia per al pare o la mare, per a la dona o per a la pau, per als enamorats o per a la no-violència... és perquè quelcom falla a la nostra societat.
Respecte a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, penseu si aquestes paraules de la proclamació de la UNESCO són o no certament tristes: “Existeix encara una tendència als mitjans de comunicació social i al públic en general a negar-se a no valorar el paper del poeta. Seria útil actuar per a alliberar-se d'aquesta imatge desusada, i aconseguir que se li reconega a la poesia el 'dret de ciutadania' en la societat”.
Malgrat tot m’uneix a la celebració amb aquest poema meu:
 
DERROTA DEL POETA
 
El poeta sent l’udol arcà de la humanitat.
Respira fort i, transformat, escriu.
Lentament, en un part de paraules,
va recreant imatges, instants i veus.
Es torna pedra amb les grans construccions,
flor al jardí de l’amor,
crit a l’eco de les insatisfaccions,
resignació amb la misèria del cos...
 
El poeta no sap què el posseeix.
Raona –delirant– de manera obsessiva.
Les paraules brollen del seu interior.
La sang de la humanitat és vessada pels seus llavis
amb l’extrema exactitud del visionari.
Pul•lula, nu, al jardí de Cal•líope
assaborint el nèctar de la bellesa.
 
El poeta fa malabarismes amb el llenguatge,
Esquartera metàfores, afona articles,
violenta substantius, perverteix verbs.
I, sense escrúpols, fa ballar les lletres
en una dansa immoral i obscena.
La paraula –bagassa que ell manipula amb habilitat–
es perd en confins etimològics
on tal vegada l’aparença té més valor que la realitat.
 
El poeta es creu posseïdor de la veritat eterna
però és presoner del seu temps.
Somia murmuris esdevenidors,
pensa a transgredir els límits
i arregla rellotges aturats.
 
El poeta creu haver dominat el temps i la paraula
però, inexorablement, el llenguatge romandrà;
                                                                        ell, no.

(Imatge no identificada presa d'internet)
 

8 han deixat la seua empremta:

zel ha dit...

Preciós! Si no fos per tu, no me n'hauria assabentat. Gràcies!

Anònim ha dit...

NOMES EL VERS AMIC....
NOMES EL VELL POEMA QUASI OLVIDAT....
NOMES UN DIA PER RECORDAR.....
JUGANT AMB BCN

Helena Bonals ha dit...

Tot es pot veure de molts cantons. El poeta pot perdurar en l'idioma que calgui, romanent igual com el llenguatge.

Sobre el que dius al principi, jo he llegit la tesi contrària: la poesia sol ser molt ben valorada. Al contrari del que passa amb la paraula "literatura", la paraula "poesia" és respectada, més enllà de si hom hi entra o no.

onatge ha dit...

Jesús, tu sí que ets un poeta. La poesia està i viu arreu, el que passa és que ens la "maxaquen" i fan tot el possible perquè no la veien ni la sentim... És poesia la poluja, la posta de sol, els arbres, una mirada, un somriure, una carícia, el mar, les gavines, el silenci, el dolç crit, la lluna, la trobada d'unes mans..., la solitud, la companyia, uns llavis...

Visca la poesia.
onatge

fanal blau ha dit...

Com va dir Aldo Pellegrini, "La poesía fué, es y será, ante todo, un comportamiento".
Jo també m'apunto a celebrar el dia de molts invisibles i a felicitar-te a tu per regalar-nos poesia!
Una abraçada, Jesús!

Anònim ha dit...

Aquests dies hem vist la pel·lícula "El tigre i la neu", on el protagonista, Roberto Benigni, és un poeta que fa els impossibles i els aconsegueix, proclamant només que ell és un poeta. Val la pena veure-la.

Olga X.

kweilan ha dit...

Esperarem a veure què en dius una vegada llegit.

el iosu ha dit...

poema ciertamente hermoso y didáctico. es el ejemplo de cómo con el barro de las letras, desde el corazón del poeta... emergen las flores que inundan de aromas los sentimientos.

un abrazo

Publica un comentari a l'entrada