no vull poesia.
Res de res.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Per aquelles places,
per aquelles nits.
Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.
Ara et diria
que et vull molt més.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.
Si no és alegria,
no vull poesia.
Vicent Andrés Estellés
Sonata d'Isabel (Obra completa 10)
Edicions 3i4, 1990
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Maquísim, et transporta al món de la poesia amb tota la seva puresa
A mi m'agrada la poesia de l'alegria, o potser l'alegria de la poesia...
Però jo tinc la impressió que la major part de la poesia que s'escriu no és alegre.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada