EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dimecres, 26 de maig de 2021

EL NIDO DE LAS GARZAS BLANCAS / EL NIU DE LES GARSES BLANQUES

(Imatge presa d'ací)


El nido de las garzas blancas

 

Soy una cabaña en ruinas entre tu voz y un largo invierno 

Conozco el canto del pájaro solitario en su nido vacío

Me fui de un país lejano para vivir en una lengua extranjera

Conozco la cama fría, la mañana sin café

Conozco la espera que germina para nadie 

La espera de alguien que podría llamar a mi ventana con sus alas

o una vieja carta entre los labios.

En el corazón del invierno la poesía enciende un fuego

y en las más profundas soledades llena el cielo de garzas blancas

que siempre vienen para hacer su nido en mi voz.


---


El niu de les garses blanques

 

Soc una cabana en ruïnes entre la teua veu i un llarg hivern

Conec el cant de l'ocell solitari en el seu niu buit

Me n’aní d'un país llunyà per a viure en una llengua estrangera

Conec el llit fred, el matí sense café

Conec l'espera que germina per a ningú

L'espera d'algú que podria tocar a la meua finestra amb les seues ales

o una vella carta entre els llavis.

Al cor de l'hivern la poesia encén un foc

i en les més profundes solituds ompli el cel de garses blanques

que sempre venen per a fer el seu niu en la meua veu.


Ismaël Diadié Haïdara

Més sobre l'autor, ací i ací


[Traducció pròpia]


4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Preciós el poema i acompanyat d'aquesta foto tan tendre...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, molt emotiu el poema.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Fondo Kati ha dit...

Estoy muy agradecido por esta traducción, gracias también por los amables comentarios.

Calpurni ha dit...

Gracias a ti, Ismaël por el bello poema.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada