EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

diumenge, 20 de desembre del 2020

[UN MARROC PUNYIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 A Toni Matutano

 

Un marroc punyia, diversa carn

trasbalsant la complexió del temps,

un sentit espars recomptava flors

que el més atent feria d'esbarzers.

 

Quina argila les dues mans, les quatre,

els genolls, ja fosa l’aigua amb la idea,

a l’areny el psaltiri de les veus,

ardent, parusia del pensament.

 

Alt, sorprenem el setge de l'albir

i just és una serena tensó

un mester consumat que agreuja el mot

 

i l’artifici augura, el fingiment.

Esvento l'estol, consumo el retorn

a l’indòcil lloc bessó de l'entesa.


Joan Gregori i Albiol

dins Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els esbarzers ens poden ferir, però sempre hi ha les flors per guarir-nos el cor...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

Així és.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada