 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
cada pas vessant la nit de les timbales,
espantant-me de la cintura líquida d'on vinc
o forjant-me ben endins aquesta guerra continguda.
La sort d'anar clavant-li a la soledat
dies i dies de vida.
Joan Gregori i Albiol
El setge de l'albir
Poesia 3i4, 1994
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
I la sort d'anar deixant petjades per la vida...
Bon vespre.
Petjades que altres descobriran i valoraran.
Bones festes, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada