(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La
frontera la marcava
un riu i un dialecte.
Travessar-la representava
entrar en un altre món misteriós
que es trobava a l’oest de l’est.
Jo, que venia del centre,
del cor muntanyós
de l’illa esquerpa,
m’enredava amb els mots
i amb l’entonació.
L’esquelet de la balena
compartia les voltes
de catedral amb el fetus
i el vampir.
Era un lloc perillós
i prohibit.
Només obrien les portes
un dia de cada mil…
L'illa dels arbres vençuts
Adia Edicions, 2016
Més sobre l'utor, ací
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada