Un lloc central
L’armari fosc dels cops
de puny al ventre
ocupa un lloc central al
menjador
d’aquesta casa nova d’ulls esquerps
que espera el temps de fer-se la claror.
Un lloc central, un punt,
un front, un nucli
al mig del cos,
on se situa el blau negrós del bac
fet carn, fet sang, fet sentiment errant.
Al mig del cos m’habita
aquest estómac
aferrallat i atapeït de fum:
la més lenta combustió del gust
que fa la llenya verda a les altures.
Només
la marca resta al fons d’aquesta pell:
cases d’enlloc, adolorides,
el centre se’m reviuen.
Meritxell Nus
Alzines, mascares, estalzí
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Meritxell destacarà com a poeta seguint els camins de l'energia i de la profunditat. Gràcies per mostrar la seva poesia.
El poema és ben bonic, sí.
Gràcies, Olga, pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada