EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

diumenge, 1 de gener de 2017

LES COSES DE LA CEL·LULITIS O POEMA DE POSTPART

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LES COSES DE LA CEL·LULITIS 
O POEMA DE POSTPART

T'has aixecat de pressa com el vespre 
perquè no m'adonés de com el pa 
del teu ventre s'havia anat donant 
amb els anys i feia escates com ombres... 
Però jo mai no les miro. Dins de casa, 
entre aquestes parets blanques que mai 
no ens ha calgut de tornar a repintar, 
hi veig aquell arc de Sol que et va créixer 
a la panxa com un dia de nou 
platges o nou roses. D'aquest anar 
tensant nou gestos, nou besos, nou ales, 
en queda —lluna nova, lluna vella, 
tant se val—, l'arc del teu ventre blanquíssim 
que ens dugué dues rialles i plors 
sobre el parquet agradable i suau 
—el galop, els picarols repicant— 
dels peus encara tous de dos infants.


Josep-Francesc Delgado
El fum que tot ho enterboleix
Ed. Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Preciós i tendre...Es un poema com una volada d'ocells de matinada, com una pluja d'estels en una nit càlida...Ple de rialles i algun plor, que de tot hi ha a la vida.
Petonets.

Calpurni ha dit...

Un comentari molt poètic, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada