EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 29 de gener de 2015

ESPERANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Ningú si no és dona no pot copsar 
dins la closca de la paraula, 
possessió seua, 
en les arenes movedisses de la vida. 

L'espera d'un fill invoca 
la paüra;
l'ànima de la solitud;
la ceguesa de la ignorància. 

Esperar i perdre 
és el destí de la dona; 
esperar és perdre 
l'egoisme: 
quan un nou rostre s'obri camí 
reclamant carícies. 

El pes perdut 
en un ardent crematori; 
entenc la paraula 
sinònima del nom del meu sexe.

Menna Elfyn
Poesia gal·lesa actual
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autora, ací


[Traducció de Carme Manuel i Josep V. López]

Original en gal.lés:
DISGWYL // Ni ddeall ond gwraig / tu mewn i gragen y gair, / ei meddiant yw, / yn nhywod simsan byw. // Disgwyl bychan, / ddaw ag osgo ofn; / calon unigrwydd; / dallineb anwybod. // Disgwyl a cholli / yw gyrfa gwragedd; / Disgwyl yw colli / hunanoldeb: / pan ymwthia pen arall / i hawlio'ch cledrau. //  Wedi colli pwysau /  i danbaib losgydd; / deallaf y gair: / sy'n gyfystyr ag enw fy rhyw.



2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Suposo que el fet d'esperar un fill, i parir-lo, fa que la dona deixi de pensar en ella, per donar-ho tot per l'ésser que durant nou mesos, ha estat prop del caliu del seu cor .Ho suposo, jo no sóc mare!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Deu ser eixa sensació que dius, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada