[ESCOLT EL FREC...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mit den wölfen heulen

 

                                   I

 

Escolt el frec de les potes damunt la palla

i no tornar ni fer la vista enrere i els ulls

esclaus i conformats quan  passen devora de la porta

i jec amb la finestra, la dalla de la lluna

amb la borra a tondre al llit

no mirar enrere, oblidar curull

de figues que esclaten i l’herba alta

res davant cap pes damunt de les espatlles

ni expectant ni l’hort descambuixat ni sull

deies, digues-me qualque cosa, n’estic com farta

mai de la joia del cos i de les esperances, i tanmateix

escoltar les petjades darrere de la porta

les esquelles, els falcons de la nit

i trobar a faltar la gota espessa, l’espasa que degota

aquesta olor de llana, aquesta olor de taca,

escoltar el bessó del mot, el cor de la lletra, llevar

cinc dones vestides de lli i de seda blanca,

el cap del coixí contemplar la lletra de la sang

el bessó de la tinta, les ovelles,

com si bonsjesusos ara, com a res

espurnejants entre gots que tant de bo dringassin

amb gel i gin i galtes i faldes fresques

que el vent fresques roseguen mentre

se me’n du el bessó de la tinta para esment

la joventut que t'he abocat en un tassó que glaça i

traspua, para esment

aixeca lleument, de turmells el gin i el gel

i oratge i color de mel que com dringassin

al cap i a la fi un torrent que sua

i el perfum a sobre de les fulles,

la borra i els cecs i la llimona

gemecs d’anyells que esmussen i la llana,

com si res, com si poguéssim

calar foc a tot allò que sura a tot allò que viu

cases, vinyes, platges, algues

gin i oratge i ovelles, platges i pastures,

ho vols? és això el que vols? què vols?

què volen els anyells?

la creu a la porta de sang

la creu, el sec cop de les potes al trespol,

què volen els anyells?

entre els albons i l’herba alta,

un foc que cremàs les voreres i les vies,

el riu, els cavalls ferits

abans que passi l’àngel, i tu què estotges?

què dones?, lli i ginebra fresca  faldes

onejant com papallones de llum, cigrons, pedreres,

rellotges, dits, escuma,

abans que passi l’àngel si és creu

i discrimini si és sang si és d’anyell

o és fetge de porc,

quant en volen els àngels? quants d’incendis?,

quants de cavalls ferits pel costat?,

quant d’herbei cremat?,

i tu

què vols de mi? du

missatges més opacs d’amants foscos

disfressats d’arcàngels, d’anyells i com un nyap

encegueït es pon la lluna roja,

tires dins del got l’anell d’or rovellat

més enllà de cap domini.

 

Hilari de Cara

Absalom

El Gall Editor, 2006  

Més sobre l'autor, ací