 |
| (Portada del llibre. Autor: Julio César Pérez) |
Se’n riuen les agulles del rellotge:
cada vegada que penses en cordes
o en ganivets, allargues una mica
el temps de vida dels teus enemics.
Burla, doncs, el dictat de les agulles:
pensa en un pi, potser en una muntanya,
i multiplica així els dies d’aquells
que han tingut el coratge d’estimar-te.
Pensa en el mar, que sempre torna i torna.
Pensa en els tords, que migren cap al fred.
Sebastià Alzamora
La netedad
Ed. Proa, 2018
Més sobre l'autor, ací
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
Jo pensaria en el mar, en el tord, i en un pi i una muntanya, però taparia la portada del llibre, que em, sembla que me'n faria desdir...
Bon vespre, Jesús.
Hi ha tantes coses en què pensar i tantes per a recordar!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
"Pensa en el mar, que sempre torna i torna./
Pensa en els tords, que migren cap al fred": ser poc convencional sol ser millor.
Estic d'acord, Helena.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada