EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

diumenge, 19 de febrer de 2017

LES VEUS, VII

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LES VEUS, VII

Com l'espiga latent que dins el gra 
de blat, eixorc encara, amb poca pressa 
pugna per madurar, i, persistint contra 
l'aranya, la gelada i el pagès, 
absorbeix l'aigua excessiva d'abril 
de tal manera que després, robusta, 
acaba desplegant-se erecta i surt 
per fendir i per xuclar l'aire i la llum 
des de dins, afuada per la gola, 

així la bala accedirà al teu cor.


Sebastià Almazora
Aula de Poesia de la Universitat de Lleida, 2005
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

No sé que dir-te, però la comparació entre el gra de blat i la bala, no la trobo molt afortunada...
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

No ho sembla però el final és impactant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

El dolor de l'amor, o morir per amor, o morir de desamor? L'important és que sigui. Ja m'agradaria que una bala com aquesta accedís al meu cor alguna vegada.

Publica un comentari a l'entrada