 |
| (Imatge de LUNAMARINA treta d'ací) |
Canto amb tu un matí
d’illa mediterrània,
quan els escenaris
barrocs
ens signifiquen en
una frase bella.
I et tinc ja per
sempre,
amor secret que el
temps ignorava:
cames
que acarono,
veu
que esdevé el cant
on
aprenc a recordar
l’oblit
de la joventut.
Vicenç Llorca
Cos de poderosa llum
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Que bonic que algú canti amb nosaltres, sigui al matí o alcapvespre, tan se val...Una foto preciosa que va de bracet amb el poema!
Bon dia, Jesús.
Com inspira el Mediterrani als poetes!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada