 |
| (Imatge pròpia) |
Disset d’abril.
Passa la
tempesta, i el cel
esdevé una
ciutat de núvols:
blau encerat,
blanc subratllat,
gris apuntat,
rosa en camí;
triomf de
l'aigua
quan creix,
s'eleva
i sedimenta
en l’aire.
Així madura
aquesta primavera
entre
avingudes plenes
de paradisos
que no cessen d'arribar.
Jo m'hi
passejo,
damunt versos
de pluja jove
i arrels
extraviades dins els ulls
que exclamen
la correspondència
natural i
directa
de cada forma
amb el seu somni.
Disset
d'abril,
passa la vida
i la mirada llisca
com el
silenci clos d'un núvol alt.
Vicenç Llorca
Cel subtil dins Paraula del món. Antologia 1983-2003
Poesia 3i4, 2003
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agraden aquests versos de pluja jove...
Bon vespre, Jesús.
I de núvols que et miren des de dalt.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada