EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 12 d’octubre de 2015

VIDA LLAURADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
No podem inventar-nos el destí,
però sí llaurar-lo fins a abastar
la forma d'una vida
i el contingut d'un temps.
Escriu els dies que t'han dut desig
i lliura't a l'amor,
com el mar es fa onada
per conéixer la terra
i el reflux d'un retorn.

Vicenç Llorca
L'últim nord
Ed. Bromera, 2008
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És veritat no podem inventar-nos el destí, però sí intentar arrodonir-lo al nostre gust, el mar ens en dona exemple...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

El destí és el nostre vehicle, cal conduir-lo ben bé.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada