EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 11 de desembre de 2011

ÚTERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
L’home és el seu propi infant incapaç de nàixer,
Confinat per sempre en la seua tomba mòbil,
En la seua vagina de mots: persistents, hàbils
Però sense mai acabar el dur treball de l’ésser.

És el seu vell testimoni paralitzat en la finestra
I mirant el seu reflex en l’esperança voluble
Per aparéixer derrotat per la dèbil ambició
En comptes d’eixir finalment per la porta principal.

S’ha quedat en l’ahir mirant l’endemà,
En el grup, aïllat en el camí inhumà
D’aquest món exterior que ell no pot acceptar.

L’home no és ell mateix i mai ha estat
Una altra cosa que un peu, que un cap, una mà:
Fragments d’una esperança nascuda morta sense unitat.

Yannis  Youlountas
Douze nuits au serail
La Gouttière, 2004
(Traducció feta per mi de l'original en francés)

2 han deixat la seua empremta:

Miss Yuste ha dit...

Que impressionant aquest poema, tanta veritat amagada darrere de les paraules. Bona traducció del francès, per cert.

Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Gràcies Miss Yuste pel comentari.
El que em fa pensar del poema és que encerta quan diu que l'home està inacabat: un home que anteposa el valor dels diners al valor del propi home, per exemple.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada