ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Muntanyes i muntanyes es tenyeixen

de llums crepusculars.

WANG JI

 

Les muntanyes venen, una per una,

a la trobada dels viatgers.

LI BAI

 

[A la ciutat de ZHangye]

 

馬可波羅手勢選集

ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

Marco Polo deté la caravana

enfront de les muntanyes multicolors de Zhangye.

Tal vegada busca el color de la seua existència

—o el de la seda de la seua existència.

Potser busca el color de l’ànima que li acompanya.

Marco Polo vol esbrinar la poesia que s’amaga

rere els colors i ofereix lli persa a canvi de versos.

Amb les caravanes del destí intercanvia

la serenitat dels capvespres de Venècia i teixits de Flandes

per sedes, ceràmiques, cotó i perfums.

Els traficants de colors li ofereixen pinzells de cal·ligrafia

comprats a saquejadors de flors del Jardí de la Meditació,

però Marco Polo els desestima perquè sap que occident

no conec el significat de meditació i tampoc el de transparència.

Quan s’estén la notícia de l’arribada de Marco Polo a Zhangye,

acudeixen de tots els llocs de la Xina venedors de somnis,

viatjants amb pedres precioses de jade

i ambre roig que conté les il·lusions dels amants,

endevins, poetes, especuladors d’espècies i de felicitat,

importadors de batecs, exportadors d’esclaus

i comerciants d’encens i d’essència de brisa.

Malgrat tantes mercaderies, Marco Polo està tot sol

sense santuari que aculla tots els colors de si mateix.

 

Jesús Giron Araque

La dinastia de terracota

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

[TOT ES TRANSFORMA... / RELLEGIR L'ULL...]

(Imatge de João Bresler, que acompanya el llibre)

15

 

tot es transforma en silenci. la remor de les ones, el

cant dels ocells, la tempesta en un got, un pont

sobre el sena. lladrar de gossos, brunzir d'insectes,

llamps i trons, cridadisses. tot —el murmuri dels

boscos, el dring de les claus, el repic de les

campanes, el brot d'una llavor. el rac-rac de

ratolins. el cruixit d'ossos. en la pastura un bramul

es transforma: mugit al corral. la ruïna de les

pedres, la bufada dels vents, centelleig de les

flames— en silenci. la batuta en simfonia, l’explosió

en rialla, la bonança en final.

el cor al galop abans de l'aurora i l'amor, aquest

incendi, també ell ens desborda.

 

barcelona, 9 de novembre de 2020

 

---

 

15

 

Rellegir l’ull. El seu batec. El ritme de la saba.

Les corbes del fraseig de les aigües. Riu avall.

Els cossos que es vinclen per sentir l'alé de la

llavor. Que esclata. Pa de terra. Encerclant els

brots. Els plecs del terreny. L'esclafit aspre de

les plaques abissals. La imatge que ens mira. I

el vitrall que encén els gemecs del plom, el vol

de l'ala. Inquieta. El seu traç. Aire amunt. Com

una espurna sideral. Que refila. Dins la càmera

obscura. Com una esmerla. A trenc de dia. Que

l'objectiu atrapa. Caçador de la neu. I de sobte,

el dring d'un braçalet de vidres. A la sala dels

silencis. Vora els camps i els insectes voladors.

I el seu brum. Vora les mimoses que encara no

han florit. La bellesa de la pluja lenta. Els mots

de l'ofrena. Els pigments de la seua cal·ligrafia.

La promesa de l'àngel. L'àngel. L'àrid abandó.

La inclinació suau del nenúfar que sura. Barca.

Cavall blanc. Pels caminals de l'interior. Així.

 

15.11.20

 

entre muitas coisas escrever / é procurar nos confins

entre moltes coses escriure / és buscar en els cofins

MIGUEL-MANSO

 

 

Veronica Paulics & Joan Navarro

Liquens

Edicions del buc, 2023

Més sobre l’autora, ací

Més sobre l’autor, ací

EN UNA MAR TANCADA

(Imatge pròpia)

En una mar tancada

 

Som el que no som: por de fred

Tement la paraula més enllà dels estels

Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants

Les angoixes palpen la plenitud versada

Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc

En una mar tancada

 

Un estiu que fuig

Una llar enreixada

L’urpa del felí amb el penúltim recurs

 

El vent de la nit capgira el cel

Canta la gata els silencis de grills mariners

I la mar bull com l’aigua al foc

 

Soc el que no soc

Recorde els morts de ma casa

Partença sense ales, de nit plegades

De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen

 

Hieràtics mussols de col·lecció

Interrogants insurrectes

Amb ritme de tortuga ens repetim:

Ens falta temps. Ens sobren foscors. Ens falta temps. Ens sobren nits

 

Com un ocell a la branca restem temorosos

Precipici insondable de la follia

Gelosia, mal o estima

 

Rosa Miró

Estats d’excepció. Llibres pel rescabalament

El Pont Cooperativa de lletres, 2020

Més sobre l’autora, ací

[VAIG SOMNIAR...]

(Imatge pròpia)

No cloud.

I dreamt of stormy weather.

No doors open.

 

 

El cielo, despejado.

Soñé con una tormenta.

Alguien cerró la puerta.

 

 

Vaig somniar una tempesta sense núvols,

amb la porta tancada.

 

Francesc Bombí-Vilaseca

Febre amb gel

Editorial Fonoll, 2023

Més sobre l'autor, ací

[NOBLE PELL DE BLAT...]

(Imatge pròpia)

Daurades, immenses copules.

Jim Monison

 

Noble pell de blat mòlt i de sargantanes dòcils,

senyora dels epitelis i la sensualitat:

vine a informar-te amb diligència

que encara no sé ben bé si saber-te

dona o sal bípeda.

És demanar massa un poc de la glòria

del teu temps?

Vull edificar-te tota càlida per dins

i fer-te de fulles noves i de pètals,

arrecerat dins la malenconia verda

de la natura santa.

Gran Dama en Pèl, vestida

amb els humors de l'aire,

gastes el gruix tendre d'una orquídia

i la delicades d'una gran muntanya

on sóc el bus en cerca

dels límits de la tipografia.

Ara escric el teu nom sense lletres

mentre em bec

un te de tinta simpàtica.

Tens raó tu.

 

Joan Garí

Poema d'amor en dos temps

Ed. 7 i mig, 1999

Més sobre l'autor, ací   

[KANT I PLATÓ, WAGNER,...]

 

(Imatge presa d'ací)

 

Kant i Plató, Wagner,

Velázquez, Bach i Rossini,

el Tintoretto, Einstein, Picasso,

Llull i Ausiàs March,

Shakespeare i Dante

Beethoven, Rilke…

 

Presoners de Dachau,

d’Auschwitz, Mauthausen,

de Buchenwald…

Perseguits, ofegats,

colpejats, liquidats,

foradats, disparats.

Assassinats.

Executats pel Kügel Erlass,

el decret-bala que en deien «K».

 

Isabel-Clara Simó

ABCdari, 1995, dins de El desig és foc i és gel. Antologia poètica d'Isabel Clara Simó

Tàndem, 2023

Més sobre l'autora, ací i ací

 

[Selecció i introducció: Aina Garcia-Carbó]