EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 27 de desembre de 2009

HOMENATGE

Ací deixe un poema de Jaume Bru i Vidal. És el meu homenatge al que va ser professor meu allà pels anys 73-74 del segle passat a la Filial de l’institut “Lluís Vives” a Godella. Ell va despertar en mi l’amor per l’art. Aleshores no el coneixia com a poeta, només era Don Santiago, professor d’Història d’Art (i director de la Filial). De les seues classes recorde les seues petites mans escrivint a la pissarra. Potser jo ja intuïa la poesia entre el seus dits.


PENSE L'ESCOLA


PENSE l'escola i l'arpegi de notes que regalimen
des del fons del vell record. I són com una ferida
que reglota la sang més potent i afua la pensa.


Ara que em trobe assegut a la llar de nova vida
vull recontar les idees que van -i venen?- fugint.
Mes no passen de l'escola. Crec que el temps se m'ha aturat
acaronant una garba de mil i mil interessos,
i, la veritat, així no podré eixir de l'escola.


Tusta el record dels companys, d'aquells que al córrer dels temps
escamparen el seu vol, i dels que resten al poble,
i d'aquells que un dia moririen a la guerra.


Torne a pensar a l'escola. I veig dotzenes de caps
inclinats sobre el "quadern", les paraules del dictado:
“En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre...” Senyor,
quina innocent retafila d'anàlisis, de sintaxis,
de punts i comes, de... mestres mirant el vol d'una mosca,


Pense a l'escola.


Tret d'"Antologia Poètica", JAUME BRU I VIDAL. Consell Valencià de Cultura

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada