EMPREMTES

Ja ho vaig dir i ho torne a dir: “Més enllà de la lletra impresa també hi ha poesia.” SALVADOR JÀFER

dimecres, 9 de desembre de 2009

L'INICI DE TOT



Era la primera vegada -sempre hi ha una primera vegada per a tot- que enviava un poema per a participar en un concurs de poesia. Va ser un dels 14 seleccionats com a finalistes. No va guanyar però per a mi va suposar l'entrada a un món nou.
L'havia enviat al IX CERTAMENT DE POESIA BREU de l'Esplai d'Olot.
El premi es va lliurar el 9 de febrer de 2009.
El poema està inspirat en un quadre del pintor romàntic alemany Caspar David Friedrich. Representa una escena en un penya-segat de la costa danesa. Des de molt jove m'havia interessat per aquesta pintura. Jo l'he reintrepretat com he volgut.
Més informació sobre el quadre en
http://es.wikipedia.org/wiki/Los_acantilados_blancos_de_R%C3%BCgen


Aquest és el poema finalista:


SENSACIONS (LES ROQUES BLANQUES DE RÜGEN)

Rebutjat pel mar, oblidat pel temps,
contemple des del penya-segat amb ulls cansats
l’escuma impol•luta que a poc a poc
s’acosta als meus esquifits pensaments.
Cants de sirenes oblidades per la història
s’apropen a les meues orelles
i em ric del món i de la bolla.
Onades d’albatros m’envolten en núvols
i trasbalsen els meus sentits.
Crits ensordidors ordeixen un parany de sensacions
que atabalen el meu cervell.
El faig m’acull amb les seues mans de temps
i m’ofereix fruits plens de benastrugances
que jo rebutge.
Les roques blanques malfien de les meues intencions
i lliguen els meus peus a la vida.
Un pensament deslleial s’escapa del meu seny.
Mentre, el meu germà bivitel•lí, alié a les meues sensacions,
recull flors de belladona amb la tranquil•litat
del qui posseeix el temps a cabassos.





I aquest és el quadre de Friedrich en el que està inspirat:

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada