La teua mirada ha fet caure el rovell de les finestres i els primers regals dels arbres de Nadal, però no ets ací. A mitjanit les cadenes empaiten les cuques adormides, i els sedants esdevenen vaixells de rumb incògnit i vacil·lant. Els fotògrafs s'amaguen sota els armaris i el teu rostre viatja satèl·lit d'un astre incert, a l'aeroport els policies busquen una raó per detenir-te. Els teus ulls són il·legals, i no donen importància a l'última caiguda borsària al Bundesbank. Hi ha un índex que ells encara no han descobert, l'expressíó exacta d'un suïcidi a la Gare du Midi, a les vuit.
Tret de "Contraindicacions", JOSEP MANUEL ESTEVE. Amós Belinchón Ed.
Un poc surrealista, no?
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada