Serafí Jover va nàixer l’any 1901 a Sagunt dins d’una família obrera i va morir a Flix el 15 de novembre de 1938 durant la retirada de l’exèrcit republicà del front de l’Ebre. La seua família es va traslladar a Barcelona quan ell tenia tres anys. Tingué una infantesa marcada per les penalitats familiars. Gràcies al treball en una impremta pogué publicar el seu primer poemari, “Les ales de la incertesa” que va passar inadvertit per a la crítica literària del moment. Va ser amb “La suau pell” que la seua obra començà a ser coneguda als àmbits culturals de Catalunya. Obtingué el total reconeixement com a poeta amb l’obra pòstuma “Crits i paranys” escrita durant la seua estada al front. El manuscrit va aparèixer entre les seus pertinences després de la seua mort.
A aquest darrer llibre pertany el següent poema.
(Foto: Miguel David)
ALLÒ QUE RESTA
Hem caminat entre fantasmes de llums
–somriures petrificats–
que ens han acompanyat sempre.
Hem marcat el nostre camí
amb fites de marbre corpori.
L’avenir ens ha imprès l’estigma de la vida.
Les batalles perdudes ens han fet madurar.
Les indecisions fosques ens han foradat els somnis.
Els camins triats i els no triats ens han mudat els segons
–la brúixola exacta o inexacta.
L’empremta del temps, marcada a foc sobre la pell.
I malgrat haver odiat el monstre de la vida
ell ens ha fet lliures amb destins lliures.
Allò que resta es resumeix en un càlcul exacte,
en un control de possibilitats.
Les realitzacions, curtes,
les possibilitats, minvades.
A la fi, ara, només en resta l’esperança
–un artefacte del passat,
un subterfugi de la memòria,
una necessitat per a concloure el viatge.
Entrades
