EMPREMTES

La poesia és el mitjà més eficaç per moure els cors. PO CHU YI (772-846)

divendres, 16 d’abril de 2010

DE POETES CREATS PER MI: SERAFÍ JOVER

Serafí Jover va nàixer l’any 1901 a Sagunt dins d’una família obrera i va morir a Flix el 15 de novembre de 1938 durant la retirada de l’exèrcit republicà del front de l’Ebre. La seua família es va traslladar a Barcelona quan ell tenia tres anys. Tingué una infantesa marcada per les penalitats familiars. Gràcies al treball en una impremta pogué publicar el seu primer poemari, “Les ales de la incertesa” que va passar inadvertit per a la crítica literària del moment. Va ser amb “La suau pell” que la seua obra començà a ser coneguda als àmbits culturals de Catalunya. Obtingué el total reconeixement com a poeta amb l’obra pòstuma “Crits i paranys” escrita durant la seua estada al front. El manuscrit va aparèixer entre les seus pertinences després de la seua mort.
A aquest darrer llibre pertany el següent poema.

(Foto: Miguel David)

ALLÒ QUE RESTA

Hem caminat entre fantasmes de llums
–somriures petrificats–
que ens han acompanyat sempre.
Hem marcat el nostre camí
amb fites de marbre corpori.
L’avenir ens ha imprès l’estigma de la vida.
Les batalles perdudes ens han fet madurar.
Les indecisions fosques ens han foradat els somnis.
Els camins triats i els no triats ens han mudat els segons
–la brúixola exacta o inexacta.
L’empremta del temps, marcada a foc sobre la pell.
I malgrat haver odiat el monstre de la vida
ell ens ha fet lliures amb destins lliures.

Allò que resta es resumeix en un càlcul exacte,
en un control de possibilitats.
Les realitzacions, curtes,
les possibilitats, minvades.
A la fi, ara, només en resta l’esperança
–un artefacte del passat,
un subterfugi de la memòria,
una necessitat per a concloure el viatge.

4 han deixat la seua empremta:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Doncs jo em sento una mica com el teu heterònim. Sort que allò que resta és el que veritablement som i el que de debó importa.

Olga Xirinacs ha dit...

Anava a dir que els heterònims són un joc molt entretingut, com un mirall de vuit cares (o menys, o més, però controlables) que poden ampliar personalitats.

Endavant.

Ada ha dit...

Boniques paraules! La veritat és que no el coneixia. Gràcies!
Un saludet

Pilar ha dit...

El traç d'un camí ple de passat, dibuixat amb paraules.
Mirar enrere, disfressa el poc que queda del viatge.

Publica un comentari a l'entrada