EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 25 d’abril de 2010

SIGNES

Brollador d’aigua.
Inesborrables dies.
Indefugibles.



 
Pellofa buida,
nafra que mai es tanca.
Passes insomnes.










Núvols s’esbullen
sobre muntanyes fosques.
Amarg presagi.

 
 
Rajos de llum,
inescrutable arbreda.
Volguda quimera.

 
 
 
 
Joncs doblegats,
espases al biaix.
Somnis perduts.

 
 
 
Horitzó etern,
tan incommensurable!
Íntima tragèdia.





Entre les pedres,
fòssils, llums immutables.
Quadern de bitàcola






(Fotos d'internet. La primera és meua)

8 han deixat la seua empremta:

fanal blau ha dit...

Jesús...sempre em quedo amb la boca oberta quan et llegeixo...Cada haiku em transporta a una història...a un signe.Ets un mestre!

CALPURNI ha dit...

Fanal, realment sóc mestre d'escola. De la Poesia és una altra història...
Gràcies pel comentari.

el iosu ha dit...

Entre les pedres,
fòssils, llums immutables.
Quadern de bitàcola

tic tac solidificado del tiempo

onatge ha dit...

M'agrada tot, fotografies i haikús, i un per sobre dels altres:

Horitzó etern,
tan incommensurable!
Íntima tragèdia.


Horitzó d'eternitat
que sembla tan perdurable
tot i quan la tragèdia
és tan ínfima...


Salut i llibertat.
onatge

Lucia Luna ha dit...

Lo mateix dic :) precioses imatges, i el text...puff!
i la meva imatge, no...és un reflex, per aixo la vida esta al reves :)
un petonet

CALPURNI ha dit...

Gràcies Iosu, gràcies Onatge per les excel·lents interpretacions dels meus haikus.

CALPURNI ha dit...

Lucía, no ho vaig dubtar en cap moment.
El reflex és tan real!

Frannia ha dit...

Preciosos haikus i precioses fotografies!

Publica un comentari a l'entrada