EMPREMTES

La Poesia: el tornavís dels mots, inesgotable. VICENT ALONSO

dilluns, 5 d’abril de 2010

DOLOR

(Foto: Horitzó, Iruma)

De cop i volta
a l’horitzó es barregen
dolor i temps.

6 han deixat la seua empremta:

Albanta ha dit...

Els sentiments moltes vegades ens sobten de cop, sense saber per què, i ens carreguen de dolor. Espere que de la mateixa forma arriben moments més joiosos.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Preciosa la foto. Pel breu poema et deixo un missatge al correu-e.

Olga X.

Anònim ha dit...

Impossible deixar-te el missatge, perquè no hi ha adreça electrònica.
OX

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Parpellejar,
tornar a mirar l'horitzó
mentre els ulls s'omplin de llum.

onatge ha dit...

De vegades horitzo i temps, van de bracet...

Visca la Terra!
onatge

Effy Stonem ha dit...

A l'horitzó sempre s'acumula tot allò que ni arribem a imaginar. És el causant de dies de deliri baix el sol, o la pitjor de les tempestes.

Només espera el moment idoni per atacar.

Publica un comentari a l'entrada