EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 5 d’abril del 2010

DOLOR

(Foto: Horitzó, Iruma)

De cop i volta
a l’horitzó es barregen
dolor i temps.

6 han deixat la seua empremta:

Albanta ha dit...

Els sentiments moltes vegades ens sobten de cop, sense saber per què, i ens carreguen de dolor. Espere que de la mateixa forma arriben moments més joiosos.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Preciosa la foto. Pel breu poema et deixo un missatge al correu-e.

Olga X.

Anònim ha dit...

Impossible deixar-te el missatge, perquè no hi ha adreça electrònica.
OX

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Parpellejar,
tornar a mirar l'horitzó
mentre els ulls s'omplin de llum.

onatge ha dit...

De vegades horitzo i temps, van de bracet...

Visca la Terra!
onatge

Anònim ha dit...

A l'horitzó sempre s'acumula tot allò que ni arribem a imaginar. És el causant de dies de deliri baix el sol, o la pitjor de les tempestes.

Només espera el moment idoni per atacar.

Publica un comentari a l'entrada