INGENU MANIFEST PERSONAL LLEUMENT PAMFLETARI

No gastaré les meues metàfores en lloar reis
ni dessecaré el vers parlant de determinats subjectes.
No obriré la capsa dels somnis per a trobar la immaterialitat
ni perdré la dignitat cercant efímers benestars.

Blasmaré els que identifiquen hores amb productivitat.
Defendré el dret a la bellesa i a l’harmonia completes.
M’equivocaré solament pel plaer d’equivocar-me.
Mai em posaré corbata: vull el coll lliure del llaç dels penjats.

No deixaré que les meues orelles escolten rendibilitats
ni permetré que es vesse la sang de les paraules.
No fugiré de les insaciables ferides del temps
ni tancaré els ulls al pas dels excrements.

Continuaré commovent-me front uns ulls perduts.
Escoltaré les veus oblidades als ignominiosos indrets del món.
Blasfemaré compulsivament dels lacais de la falsa veritat.
Lluitaré vehementment contra els assassins de l’esperança.

No plantaré arbres de ferro ni de cartó falsament decorat
ni pagaré sous miserables a trists empleats.
No engarjolaré ocells en gàbies de brut or venut
ni versificaré les benaurances de la tècnica.

Viuré aferrat a la condició humana, car és d’humans.
Perbocaré poemes angoixats quan m’ataque el virus de la impotència.
Llevaré dels pits dels generals les medalles genocides.
Seré sempre part de la majoria silenciosa.

No emmudiré el silenci dels que no tenen veu
ni trencaré els espills on les consciències no es miren.
No seuré al costat dels insignes barons vencedors
ni libaré hidromel sobre els cossos dels damnificats.

Fugiré de la bandera que arrossega perdicions.
Arreplegaré amb delicadesa les paraules del perdedor.
Amagaré els dogmes en caixes sense pany.
Profanaré, si cal, la memòria de dictadors i sàtrapes.

No escoltaré les diatribes dels gurus de la comunicació
ni formaré part de cap legió d’incondicionals.
No seré mai un ombriu servidor de la força
ni crucificaré dolorosos crits de desesperació.

Tot això si l’autoritat ho permet.

(Adaptació d'una portada de la revista francesa L'HEBDO)