(GROC)
les hores de ple sol
els camps de blat
com flames
d'un groc roent
cher Theo
aquesta llum em crema
tot flameja
tot canta
canta
oh la gran riallada
del color!
Tret de "Signe d'aire", Albert Ràfols-Casamada. Ed. Proa
("Segador" de Vincent van Gogh, 1889. Oli sobre tela. Vincent van Gogh Rijksmuseum , Amsterdam, the Netherlands)
Entrades
5 han deixat la seua empremta:
Preciós poema, immillorable tria la del quadre. Només manca el so de la cigarra.
Un poema de senzilla factura, i que aquests dies de calor es viuen més reals.
També estic d'acord en la tria del quadre.
M'agrada molt, molt, en Ràfols-Casamada pintor, i em du bons records. Ma mare havia anat a estudi amb ell, per aprendre'n.
M'agrada en Ràfols-Casamada poeta.
Bé que té raó: El poema és el traç que queda a l'aire.
Bon inici de setmana, Jesús!
Ferran sigues benvingut als meus blogs.
Pliar, Ferran, la tria del quadre no ha estat difícil: groc, citació a Theo, estiu... fàcil.
Fanal, Albert ha encertat en això de "queda", d'alguna manara el poema s'assumeix.
Atenció a qui vulgui escriure bé: si el poeta fos bon escriptor, no hauria posat la cacofonia " que-queda...", i menys en tan curta definició, on es fa més visible.
Publica un comentari a l'entrada