EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

diumenge, 11 de juliol de 2010

POESIA I PINTURA

(GROC)

les hores de ple sol
     els camps de blat
                  com flames

d'un groc roent
                 cher Theo
aquesta llum em crema

           tot flameja

tot canta
           canta

oh la gran riallada
           del color!

Tret de "Signe d'aire", Albert Ràfols-Casamada. Ed. Proa


("Segador" de Vincent van Gogh, 1889. Oli sobre tela. Vincent van Gogh  Rijksmuseum , Amsterdam, the Netherlands)

5 han deixat la seua empremta:

Pilar ha dit...

Preciós poema, immillorable tria la del quadre. Només manca el so de la cigarra.

Ferran ha dit...

Un poema de senzilla factura, i que aquests dies de calor es viuen més reals.
També estic d'acord en la tria del quadre.

fanal blau ha dit...

M'agrada molt, molt, en Ràfols-Casamada pintor, i em du bons records. Ma mare havia anat a estudi amb ell, per aprendre'n.
M'agrada en Ràfols-Casamada poeta.
Bé que té raó: El poema és el traç que queda a l'aire.
Bon inici de setmana, Jesús!

CALPURNI ha dit...

Ferran sigues benvingut als meus blogs.

Pliar, Ferran, la tria del quadre no ha estat difícil: groc, citació a Theo, estiu... fàcil.

Fanal, Albert ha encertat en això de "queda", d'alguna manara el poema s'assumeix.

Olga Xirinacs ha dit...

Atenció a qui vulgui escriure bé: si el poeta fos bon escriptor, no hauria posat la cacofonia " que-queda...", i menys en tan curta definició, on es fa més visible.

Publica un comentari a l'entrada