EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

divendres, 2 de juliol de 2010

EL SENYOR K. I LA LÍRICA

Després de la lectura d'un llibre de poemes va dir el senyor K.: «Als candidats a ocupar càrrecs públics no se'ls permetia a Roma dur túniques amb butxaques quan es dirigien al fòrum, per tal que no poguessen embutxacar-se diners de suborns. De la mateixa manera, els poetes no haurien d'usar mànegues, car així no podrien traure-se'n versos».

(Quadre de George Grosz)
Tret del llibre publicat per 3 i 4 "Històries del senyor Keuner" de Bertolt Brecht.

4 han deixat la seua empremta:

Vida ha dit...

Això dels polítics, ho entenc, però per què no poder traure's versos de la màniga, com trucs un mag? que els versos surtin d'on sigui, però que surtin. :)

novesflors ha dit...

Potser els versos, de vegades, diuen el que la prosa no s'atreveix a dir, per això poden resultar "perillosos" segons per a qui. Em ve al cap ara Celaya (la poesía es un arma cargada de futuro).

fanal blau ha dit...

amb mànigues o sense, si han de sortir, sortiran!

CALPURNI ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris.
Estic d'acord amb vosaltres... que els versos apareguen per on siga.
Salut i versos.

Publica un comentari a l'entrada