Xica, a mi també em produeix vertigen. És una estranya sensació. Onatge, he investigat i pareix que no, que l'eternitat no té calendari, per no tindre crec que ni té temps. Vicent, he llegit el teu escrit i és molt interessant el punt de vista. Perquè cal aclaparar-se? Gràcies pels comentaris a tots tres, Salut.
L'eternitat, l'infinit, són coses que s'escapen de la capacitat de la meva imaginació. La imatge del relotge que has penjat m'ha captivat. El teu blog m'agrada, passaré sovint pel teu cau. Petons!
Jesús Girón Araque. La Pobla de Vallbona, Camp de Túria, País Valencià
----------------------------------------
Tots els textos i imatges
d'aquest blog són d'autoria
del seu propietari, excepte aquells que la seua autoria
estiga explícitament indicada.
He creat una pàgina amb poemes que contenen una data. Intente aconseguir 366 poemes (un per dia de l'any). El llistat pot anar completant-se amb la teua ajuda. Si tens o coneixes un poema que continga una data concreta que faça referència a un dia i un mes de l'any, en qualsevol idioma, pots enviar-me'l i serà publicat al blog eixe dia en concret (jesusgironaraque@gmail.com)
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Total de visualitzacions de pàgina (des del 13-12-2009):
6 han deixat la seua empremta:
L'eternitat em produeix vertigen...i molta peresa.
Sort al certamen!
Un aforisme que baveja saviesa. Sort!
L'eternitat té calendari...?
Des del far...
onatge
Bon aforisme! Quin avorriment, l'eternitat!
Fa molts anys, Epicur, amb un discurs estrictament racional, deia que la mort no ens ha d'afectar. Ho vaig copiar al meu bloc:
http://laixeta.blogspot.com/2009/08/la-mort-no-ens-afecta.html
Salut!
Xica, a mi també em produeix vertigen. És una estranya sensació.
Onatge, he investigat i pareix que no, que l'eternitat no té calendari, per no tindre crec que ni té temps.
Vicent, he llegit el teu escrit i és molt interessant el punt de vista. Perquè cal aclaparar-se?
Gràcies pels comentaris a tots tres,
Salut.
L'eternitat, l'infinit, són coses que s'escapen de la capacitat de la meva imaginació.
La imatge del relotge que has penjat m'ha captivat.
El teu blog m'agrada, passaré sovint pel teu cau.
Petons!
Gràcies per la teua visita, Eva. Sí que és difícil imaginar-se una cosa tan abstracta com l'eternitat.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada