EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 28 de setembre del 2010

DUBTANCES

En el desori
dels rajos fugissers,
l’urc del capvespre.







Nits fascinants,
origen del temps mut.
Camins fangosos.










Vell jaç de fulles
sobre terra profunda.
Cau de la vida.







S’ensorra el dubte
en el llaquim del temps.
Desesperança.







Entre la boira,
silencis redemptors.
Trista presència.







Vent violent
sobre les roques negres.
Estremiment.







Sons furients
s’escolen pels vitralls.
Batec del temps.

 
 
 
 
 

 
  (Totes les fotografies són meues)

7 han deixat la seua empremta:

Cèlia ha dit...

Preciosos haikús per cada fotografia! M'ha encisat!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Quantes coses es poden dir amb poques paraules... Molt adients aquests haikús per aquesta època i també el tema.

novesflors ha dit...

Mira que els haikus m'agraden!

Gabriel ha dit...

M'ha agradat aquesta combinació genial de delicats haikús i precioses fotografies.
He tingut la sensació de poder fruir per un moment d'unes delicioses delicatessen.

Olga Xirinacs ha dit...

Aquests notables poemes em semblan propis del mes de novembre, quan tot pren aquesta tonalitat material i anímica que els saps donar. Mes de les ànimes, esperits, espectres, fantasmes, figuracions, com els vulguis dir.
Llavors has d'encendre unes llantietes que oscil·laran amb l'aire creant més ombres i idees.

Anònim ha dit...

La cinquena fotografia és preciosa. Sempre m'han agradat els escenaris nevats o banyats per la pluja. Són nostàlgics.

Enhorabona per les fotos.
Effy.

Calpurni ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris, animen a seguir escrivint haikus.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada