Per atzar he sabut de l'existència d'una poetessa extremenya anomenada Ada Salas. He llegit alguns del seus poemes i m'he sentit atret per la seua senzillesa, expressivitat i concreció. Ha estat classificada com a "poetessa del silenci" per la brevetat dels poemes de la seua primera etapa. Existeix el silenci en la poesia? Us deixe una mostra del seu treball.
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Hay libros que se escriben sobre la carne misma.
Son esas cicatrices que nos hablan
y sangran
cuando el tiempo se rinde a su derrota
un puñado de signos que apenas
comprendemos
y eran el beso intacto de la vida.
(De: La sed)
* * * * * * * *
Ya no será la paz.
Han besado
mis ojos
tu terrible desnudo.
(De: Variaciones en blanco)
En aquest video la poetessa diu dos dels seus poemes i comenta què és per a ella la "Poesia del silenci".
Entrades
9 han deixat la seua empremta:
Gràcies, Jesús!
Sempre facilitant descobertes!
M'ha encantat.
Cal molt de silenci, per no deixar escapar cap d'aquestes paraules. M'ha agradat molt conèixer una "paisana" tan profunda.
Gracias Jesus, como siempre, por hacernos partícipe de tus bellos descubrimientos.
salut
Molt interessants, bells i plens els dos poemes que has penjat. La llegiré, la poesia de l'Ada Salas. Gràcies per compartir el descobriment!
Una dona interessant per la seva veu i pels seus sentiments i diòptries de veure la vida...
Des del far bona nit.
onatge
Silenci total no, perquè es perdria la veu escrita i parlada.
La condensació, en canvi, pot resultar bella, il·luminadora o feridora, i és un art.
El primer poema que has escrit m'ha encantat. sovint reconec sensacions en mi que em costen d'escriure i això que fa temps que ho faig. Llegisc poesia però la meua manera més pròxima d'escriure és la narrativa, la poesia em fa por destroçar-la.
Salut,
Effy.
Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.
La poesia no pot ser silenci encara que amb ell es puga dir moltes coses.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada