EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 21 de febrer del 2011

ADA SALAS

Per atzar he sabut de l'existència d'una poetessa extremenya anomenada Ada Salas. He llegit alguns del seus poemes i m'he sentit atret per la seua senzillesa, expressivitat i concreció. Ha estat classificada com a "poetessa del silenci" per la brevetat dels poemes de la seua primera etapa. Existeix el silenci en la poesia? Us deixe una mostra del seu treball.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hay libros que se escriben sobre la carne misma.


Son esas cicatrices que nos hablan
y sangran
cuando el tiempo se rinde a su derrota
un puñado de signos que apenas
comprendemos


y eran el beso intacto de la vida.

                              (De: La sed)
                                * * * * * * * *
Ya no será la paz.


Han besado
                    mis ojos


tu terrible desnudo.

                              (De: Variaciones en blanco)

En aquest video la poetessa diu dos dels seus poemes i comenta què és per a ella la "Poesia del silenci".

 
Podeu saber més d'Ada Salas ací i ací.

9 han deixat la seua empremta:

fanal blau ha dit...

Gràcies, Jesús!
Sempre facilitant descobertes!

novesflors ha dit...

M'ha encantat.

Pilar ha dit...

Cal molt de silenci, per no deixar escapar cap d'aquestes paraules. M'ha agradat molt conèixer una "paisana" tan profunda.

el iosu ha dit...

Gracias Jesus, como siempre, por hacernos partícipe de tus bellos descubrimientos.
salut

ricardgarcia ha dit...

Molt interessants, bells i plens els dos poemes que has penjat. La llegiré, la poesia de l'Ada Salas. Gràcies per compartir el descobriment!

onatge ha dit...

Una dona interessant per la seva veu i pels seus sentiments i diòptries de veure la vida...

Des del far bona nit.
onatge

Olga Xirinacs ha dit...

Silenci total no, perquè es perdria la veu escrita i parlada.
La condensació, en canvi, pot resultar bella, il·luminadora o feridora, i és un art.

Anònim ha dit...

El primer poema que has escrit m'ha encantat. sovint reconec sensacions en mi que em costen d'escriure i això que fa temps que ho faig. Llegisc poesia però la meua manera més pròxima d'escriure és la narrativa, la poesia em fa por destroçar-la.

Salut,
Effy.

Calpurni ha dit...

Gràcies a totes i tots pels vostres comentaris.
La poesia no pot ser silenci encara que amb ell es puga dir moltes coses.
Salut.

Publica un comentari a l'entrada