EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 4 de febrer de 2011

VERS SOLT (II)

De nou deixe uns versos solts perquè intenteu imaginar el poema on estan inclosos (si no el coneixeu).

...i s'assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
El poema és de Marià Manent i ací el podeu trobar.
Ací, al blog de Vidapervida podeu trobar un magnífic punt de llibre amb aquests versos.

3 han deixat la seua empremta:

onatge ha dit...

La veritat és que ja no recordava aquest poema.
Tot i que la mort no sempre ve acompanyada de silenci, en tot cas es quan ja ha passat... De vegades també s'escapa algun somriure.

Des del far bona nit.
onatge

CALPURNI ha dit...

De vegades, Onatge, però no és habitual. Silenci, mort, sinònims?
Salut i bona nit des del cau.

Helena Bonals ha dit...

La mort que s'assembla a la vida, la vida que s'assembla a la mort, no són pas gens recomanables.

Publica un comentari a l'entrada