dissabte, 19 de febrer del 2011
SENSE SENYAL
Podeu aturar el curs d’un riu
i embassar les seues aigües.
Podeu tallar les ales a l’àguila
i evitar el seu vol.
Podeu matar el vent
entre aspes de molins.
Podeu desfer un camí
i evitar el trànsit per ell.
Podeu tallar-nos la llengua
i deixar-nos tots muts.
Però sempre hauran
rius,
àguiles,
vent,
camins,
llengües
que honoraran la llibertat.
Etiquetes de comentaris:
La meua poesia,
Llibertat,
Poesia,
TV3
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 han deixat la seua empremta:
Volen fer-nos tan analfabets en el nostre idioma com ho són ells, i l'extermini és el seu camí.
El PPSOE ho té claríssim, un poble analfabet és un poble controlat i dominat.
No han de poder amb nosaltres per més cabronades que ens facen...
Tenim la força de la raó!!!
Salut!
La història està plena d'intents d'acabar amb la llengua, de cadascun d'ells hem aprés i ens han fet més forts...ara tampoc podran acabar amb nosaltres!
Aquest poema és una mostra d'aquesta llibertat honorada.
"Nosaltres no som d'eixe món". Raimon.
La llibertat sempre acaba florint, mentre l'estupidesa s'ho mira des de l'ombra...
Des del far salut.
onatge
Hi sóc amb tu!!!
magnific poema!!!
Gracies Jesus! per expressar en paraules el que sento davant d'aquesta vergonyosa noticia...
Tard o d'hora s'imposarà la raó.
Salut i gràcies pels comentaris.
Sempre hi haurà llibertat
Tens raó Rosana, sempre haurà llibertat encara que siga un bocí.
Salut i gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada