(Cupido i Psique, 1793 Antonio Canova Museu del Louvre, París) |
Som soldats de l'amor, només Soldats d'Amor.
Estem inventant la possibilitat de sobreviure
i tot és intangible com els coloms fugaços.
Com a reis de l'amor i de l'oblit
vivim en la incertesa. Sobre els fils del parany
ens vestim de monarques i habitem monestirs,
i la vida es dispara com la sageta d'or.
Arquers de llum i d'aire, trepanant el destí
desafiem la vida i desafiem la mort
que ens empeny al més altiu misteri del periple.
Navegant, oblidant, sempre som Argonautes.
Sempre som Argonautes en viatges d'amor,
en aurores, en crims, naufragis i ventures.
I només som, només, astres encesos
esperant la caiguda en Afraus d'Energia.
Som Soldats del Misteri, Amants Folls de l'Atzar,
Herois de Solitud, Espills del déu Instant.
I sempre estem buscant Companys per al Viatge.
Produccions Ansietat (1970-1988)
Poesia 3i4
1 han deixat la seua empremta:
Jo fa temps que sóc Soldat de l'Amor.
Publica un comentari a l'entrada