EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 8 de juliol de 2011

FES-ME PARAULES


(Imatge no identificada presa d'ací)

Fes-me paraules
que sonen par a mi
com a no dites,
pessigolles enèdites:
rialles de xiquets
a mitja tarda.

Trinitat Garcia i Sebastià
Fes-me paraules,
Ed. Derzet i Dagó, 1992
(Nota: enèdites = inèdites?  L'he copiat tal com està al llibre.)

4 han deixat la seua empremta:

fanal blau ha dit...

És que de vegades, fer paraules és com fer carícies.
Una abraçada i gràcies per les descobertes, Jesús!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Paraules que són com pessigolles inèdites, fetes amb rialles de xiquets...a mitja tarda al vespre,tan se val.
Petons,
M. Roser

novesflors ha dit...

En un enamoramernt, les paraules, que tants amants deuen haver-se dit tants vegades, sembla que ens pertanyen només a nosaltres...

Calpurni ha dit...

Paraules: carícies, pessigolles, rialles, pròpies... Quin valor tenen les paraules!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada