EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 21 de juliol de 2011

AVUI ELS DÉUS TRANSPARENTS...

(Imatge pròpia)
Avui els déus transparents ens volen ajudar
ales grans abraçaran els nostres peus marins
donem-los somnis i quimeres que arroseguem si és desèrtic el dia
ningú no ho sap
dolç secret que ens empeny polifònic cap a llargues fuites
ningú no ho sabrà
em pintaré de roig el cabell, ompliràs el barret de maduixes
i deixarem els mots i les pigues sota l'escala
ningú no coneixerà el nostre idioma bell
atapeït com serà d'arbres, núvols, mars
i nosaltres llargs, vent, volar.
Begonya Mezquita
Entre la distància exacta i la nit
La Forest d'Arana, 1991
Més sobre l'autora, ací

1 han deixat la seua empremta:

Calpurni ha dit...

Vulguen o no els deus transparents, sempre volarem.

Publica un comentari a l'entrada