EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 14 de juliol del 2011

PORTA

(Cara ao Seixo. Fotografia de Sam Rock presa d'ací )
 La meua passió
travessa
una porta
però no sé
de què estan fetes
les parets
que la subjecten.
Publicat per Calpurni a les 20:41
Etiquetes de comentaris: , , ,

4 han deixat la seua empremta:

GEMMA ha dit...

I per què ho vols saber? Senzillament entra...

15 de juliol del 2011, a les 8:54
M. Roser ha dit...

Una porta preciosa (m'encanten les portes antigues)... Segurament les parets, també còmplices del pas del temps, deuen estar fetes de bocins de vivències dels que han viscut al seu redós...no deixis que la teva passió hi entri sola, segurament trobaràs respostes.
Petons,
M. Roser

16 de juliol del 2011, a les 14:05
sam rock ha dit...

É unha ledicia que esa porta teña cabida no seu blog. Tamén é unha honra que a imaxe se acompañe de versos tan sentidos nese fermoso idioma.

Saúde e una aperta
Sam Rock

16 de juliol del 2011, a les 21:56
Calpurni ha dit...

Gemma, entraré.
M. Roser,entraré i trobaré respostes.
Sam Rock, l'agraïment és meu. La teua imatge és molt suggeridora. Seguiré el teu bloc.
Salut i poesia.

27 de juliol del 2011, a les 0:05

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)