EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dijous, 14 de juliol de 2011

PORTA

(Cara ao Seixo. Fotografia de Sam Rock presa d'ací )
 La meua passió
travessa
una porta
però no sé
de què estan fetes
les parets
que la subjecten.

4 han deixat la seua empremta:

GEMMA ha dit...

I per què ho vols saber? Senzillament entra...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una porta preciosa (m'encanten les portes antigues)... Segurament les parets, també còmplices del pas del temps, deuen estar fetes de bocins de vivències dels que han viscut al seu redós...no deixis que la teva passió hi entri sola, segurament trobaràs respostes.
Petons,
M. Roser

sam rock ha dit...

É unha ledicia que esa porta teña cabida no seu blog. Tamén é unha honra que a imaxe se acompañe de versos tan sentidos nese fermoso idioma.

Saúde e una aperta
Sam Rock

Calpurni ha dit...

Gemma, entraré.
M. Roser,entraré i trobaré respostes.
Sam Rock, l'agraïment és meu. La teua imatge és molt suggeridora. Seguiré el teu bloc.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada