(Imatge no identificada presa d'ací) |
no cal dir
que no hi ha res a celebrar
ni els homes
ni les idees
ni el temps
aquesta esquerda
que et creua la vida
aquesta llàgrima generosa
que et vaig acostar als cels
tancats
abans que el silenci fosc
de les coses mortes
no deixes els espills
encara que trencats
són el palau final
l'últim jardí
la gota impossible
d'assecar
guarda al voltant de la llavor
les paraules
les veus
les imatges
perquè l'amor
és un minuciós treball del temps
cap a la mort
gil t. sousa / é preciso dizer
Poema tret del blog de l'autor: Poesia
Traducció del portugués feta per mi (com he sabut i he pogut)
Podeu veure el poema original ací
2 han deixat la seua empremta:
La vida és un minuciós treball del temps...i cada dia que va passant, és un anar estimant coses i persones, per això el temps i l'amor són inseparables, però malgrat tot( la vida i l'amor), el final sempre és el mateix..Petons,
M. Roser
Sí, M. Roser, el treball del temps és minuciós, però en eixe treball es mesclen moltes coses tal con tu dius, per exemple amor i vida.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada