CATORZE DE JUNHO

(Videopoema fet per mi a partir d'imatges pròpies i preses d'internet. La veu és de José Saramago que recita el seu poema en castellà; forma part del disc En esta esquina del tiempo de Luís Pastor)

Cerremos esta porta.

Devagar, devagar, as roupas caiam

Como de si mesmos se despiam deuses,

E nós o somos, por tão humanos sermos.

E quanto nos foi dado: nada.

Não digamos palavras, suspiremos apenas

Porque o tempo nos olha.

Alguém terá criado antes de ti o sol,

E a lua, e o cometa, o negro espaço,

As estrelas infinitas.

Se juntos, que faremos?

O mundo seja,

Como um barco no mar, ou pão na mesa,

Ou rumoroso leito.

Não se afastou o tempo. Assiste e quer.

E já pergunta o seu olhar agudo

À primeira palavra que dizemos:

Tudo.

CATOZE DE JUNY

Tanquem aquesta porta.

Lentes, lentament, que caiguen les nostres robes

Com de sí mateixos es desnuarien déus.

I nosaltres el som, encara que humans.

Res ens ha estat donat.

No parlem doncs, només sospirem

Perquè el temps ens mira.

Algú  haurà creat abans de tu el sol,

I la lluna, i el cometa, l’espai negre,

Les estrelles infinites.

Ara junts, què farem? Siga el món

Com vaixell al mar, o pa a taula,

O el remorós llit.

No s’allunyà el temps, no se’n va anar. Assisteix i vol.

La seua mirada aguda ja era una pregunta

A la primera paraula que diem:

Tot.

José Saramago

Poesía completa

Alfaguara

(Traducció meua a partir de l'original i de la traducció al castellà de Ángel Campos Pámpano)