EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 5 d’agost del 2011

L'HEURA

 
(Imatge pròpia)

En els ferros del balcó,
l'heura.
A les mans i en el record,
al mocador dels adéus,
l'heura.
Per dins la casa barrada,
al tapís, al guarda-roba,
a les tasses de cafè,
l'heura.
L'heura dins els ulls dels morts,
dins les llàgrimes dels morts,
estrenyent cada paraula,
florint per cada paraula.
L'heura, sempre l'heura
sobreeixint la paret, l'amor, el somni,
empaitant-me, assolint-me, ofengant-me,
l'heura. 
Josep Maria Llompart
Tria personal (1961-1992)
Edicions de la Guerra, 1993

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada