(Imatge pròpia) |
l'heura.
A les mans i en el record,
al mocador dels adéus,
l'heura.
Per dins la casa barrada,
al tapís, al guarda-roba,
a les tasses de cafè,
l'heura.
L'heura dins els ulls dels morts,
dins les llàgrimes dels morts,
estrenyent cada paraula,
florint per cada paraula.
L'heura, sempre l'heura
sobreeixint la paret, l'amor, el somni,
empaitant-me, assolint-me, ofengant-me,
l'heura.
Josep Maria Llompart
Tria personal (1961-1992)
Edicions de la Guerra, 1993
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada