 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L’amor es pot suplicar, comprar, rebre com a obsequi, trobar al carrer, però no es pot robar!
Siddharta,
Hermann Hesse
He abraçat la teua mirada amb els meus silencis,
enyore els teus ulls en què mai he viscut.
He reclamat a trenc d’alba instants eterns impossibles,
recull ombres nues, argentades d’infinit.
He pagat a preu d’or els desigs de la foscor del desamor,
m’arrossegue nu per camins nus pintats d’inessències.
He obtingut amors d’absència viva en carrers deserts:
esguitons de somnis, panteixos de lluminàries esparses.
He intentat robar l’ombra mínima del teu amor llogat
però només he viscut les primícies salvatges de la mort.
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
No puc expressar amb paraules el que ha suposat aquest poema, concretament hui. Quan crec haver-li fet bastant de mal a algú que era molt important.
Les casualitats no existeixen.
Una abraçada; preciós.
Miss Yuste, si creus que l'havia escrit per al moment, així serà. El mal del desamor es cura com es curen totes les coses, només cal esperar.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada