(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
A Laura Juan
que viu en un castell de notes musicals.
I al seté dia, Euterpe va escriure una partitura de paraules
amb els sons de l’univers.
Discretament filà gemecs primitius en llenços de temps.
Orquestrà amb fluïdesa roselles i vents,
volcans i gebre.
Transformà muralles antigues en plàcids camins.
Cisellà aigües profundes dansant a ritme d’ecos.
Va fer lliscar cossos nus sobre pentagrames nus.
Recollí violins de flors entre les notes del capvespre.
Navegà en una embarcació timonejada per àngels
adolescents.
Amb una espasa d’oceans de sorolls ultrapassà
el temps i trencà murs tel·lúrics i helicoïdals.
Després jugà a l’amagatall en escales de gràcils graons.
Caminà secretament sobre les aigües del mar
i quan agafà la darrera ona la va fer esclatar
en una immensa cascada de llums i sons.
Finalment, l’endemà, intentà descansar sense aconseguir-ho.
(Orfeu, aclaparat i sorprés, s’amagà en un cistell
de jacints, lilàs, roses, narcisos i clavells).
5 han deixat la seua empremta:
M'ha agradat. Un poema que ben bé podria ser un petit relat.
Veig moltes imatges poètiques que m'agraden: "embarcació timonejada per àngels adolescents" "violins de flors entre les notes del capvespre"
Petons,
M. Roser
Gràcies Novesflors, en certa manera és un petit relat.
M. Roser, les imatges les tenia a la vista; vaig escriure el poema en la cafeteria d'un conservatori musical.
Salut i gràcies pels comentaris.
Hi ha moments màgics com aquest Jesús,sincronies poètiques, filles d'Euterpe i poetes...
He vist des del meu castell els versos, he escoltat el so de les paraules, he sentit les notes d'emoció i he viscut com Euterpe el relat.
Des del cor i en aquest moment en el que intente agafar la força d'eixa darrera onada, GRÂCIES
Laura has fet un dels comentaris més poètics que han vist el meu blog.
Poesia i música... poden ser l'excusa d'un altre poema.
Gràcies per la visita virtual.
Publica un comentari a l'entrada