EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 21 d’octubre de 2011

EUTERPE


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                               A Laura Juan
                               que viu en un castell de notes musicals.     

I al seté dia, Euterpe va escriure una partitura de paraules
             amb els sons de l’univers.
Discretament filà gemecs primitius en llenços de temps.
Orquestrà amb fluïdesa roselles i vents,
                                                            volcans i gebre.
Transformà muralles antigues en plàcids camins.
Cisellà aigües profundes dansant a ritme d’ecos.
Va fer lliscar cossos nus sobre pentagrames nus.
Recollí violins de flors entre les notes del capvespre.
Navegà en una embarcació timonejada per àngels 
                                                             adolescents.
Amb una espasa d’oceans de sorolls ultrapassà
el temps i trencà murs tel·lúrics i helicoïdals.

Després jugà a l’amagatall en escales de gràcils graons.
Caminà secretament sobre les aigües del mar
i quan agafà la darrera ona la va fer esclatar
en una immensa cascada de llums i sons.

Finalment, l’endemà, intentà descansar sense aconseguir-ho.

(Orfeu, aclaparat i sorprés, s’amagà en un cistell
de jacints, lilàs, roses, narcisos i clavells). 


5 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

M'ha agradat. Un poema que ben bé podria ser un petit relat.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Veig moltes imatges poètiques que m'agraden: "embarcació timonejada per àngels adolescents" "violins de flors entre les notes del capvespre"
Petons,
M. Roser

Calpurni ha dit...

Gràcies Novesflors, en certa manera és un petit relat.
M. Roser, les imatges les tenia a la vista; vaig escriure el poema en la cafeteria d'un conservatori musical.
Salut i gràcies pels comentaris.

Laura Juan ha dit...

Hi ha moments màgics com aquest Jesús,sincronies poètiques, filles d'Euterpe i poetes...
He vist des del meu castell els versos, he escoltat el so de les paraules, he sentit les notes d'emoció i he viscut com Euterpe el relat.
Des del cor i en aquest moment en el que intente agafar la força d'eixa darrera onada, GRÂCIES

Jesús Girón ha dit...

Laura has fet un dels comentaris més poètics que han vist el meu blog.
Poesia i música... poden ser l'excusa d'un altre poema.
Gràcies per la visita virtual.

Publica un comentari a l'entrada