 |
| (El genet roig, Carlo Carrá, 1913) |
bec l'aroma trista
del consol de les nits eternes.
Des de la meua nit
vesse els silencis de la paraula
que travessa els confins del temps.
Des dels meus somnis de temps
recórrec amb atzarosa tristesa
el vol dels funàmbuls guerrers
de la cendra de l'eternitat dormida
en palíndroms d'aigua.
(Una destral escindeix la llum
en precisos instants de marbre).
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Els funàmbuls guerrers de la cendra de l'eternitat dormida, alçaran el vol pel somnis del temps de les nits eternes i trencaran el silenci de les no paraules i la tristesa es tornarà consol...
Petons,
M. Roser
Vist així quasi m'agrada més el meu poema.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada