EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 15 de desembre del 2011

OMBRA

(Imatge presa d'ací)
Dormia al meu costat.
                                    Diàriament
es despertava quan jo dormia.
Caminava junt als meus passos.
Era a la meua ombra sobre les parets.
Seia quan jo seia.
Menjava si jo menjava.
La companyia era contínua.
Sempre hi era on jo estava.
Sempre, sempre, sempre...
                             des que vaig nàixer,
durant tota la vida,
fins el dia què ella va decidir
abandonar
                   la meua companyia.

3 han deixat la seua empremta:

Rafael Meyerhofer ha dit...

Va volar..i tu amb ella.

M. Roser ha dit...

Deu ser difícil i surrealista viure, sense que l'ombra ens acompanyi...
M. Roser

Calpurni ha dit...

Rafael, és clar: jo amb ella.
M. Roser, alguns viuen sense ells mateixos i això sí que és surrealista.
Gràcies a tots dos pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada