EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 4 de desembre del 2011

VERS SOLT (V)


el temps és un combat de la nostàlgia,
una tristesa imposada.



(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Els versos solts que he triat estan dins del poema SUBSTÀNCIA del llibre de Xúlio Ricardo Trigo, La veritat cansa (Bromera poesia, 2005).


Ací podeu llegir el poema complet, però abans intenteu imaginar-lo.
Publicat per Calpurni a les 12:48
Etiquetes de comentaris: , ,

5 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

He llegit els poemes i m'ha agradat molt un que es diu En silenci...
A mi la foto no em transmet cap tristesa imposada, sinó somnis reflectits en l'aigua d'algun rierol, i sobretot una nostàlgia amable,
plena de sensacions i records que la tardor sempre em regala...
Bona setmana,
M. Roser

4 de desembre del 2011, a les 18:37
Calpurni ha dit...

M. Roser, la foto anava més que per la tristesa imposada pel pas del temps.
Salut i bona setmana també.

4 de desembre del 2011, a les 22:26
Anònim ha dit...

Preciós fragment i preciosa imatge, m'encanten les flors de la tardor. Són càlides malgrat que arribe el fred.

El temps ens porta sense cap remei cap a la mort, a tots. El més important és com passem aquest temps.

5 de desembre del 2011, a les 0:17
lisebe ha dit...

Molt bó!! Però per historias personals m'han fet plorar, encara que m'agraden.

Besets

5 de desembre del 2011, a les 17:36
Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Miss Yuste, tens molta raó: l'important no és el pas del temps sinó com el passem nosaltres.
Lisebe, els poemes estan farcits de paraules tristes però també belles. Sent molt el mal record.
Salut i poesia.

6 de desembre del 2011, a les 23:08

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)