(Fotomuntatge propi amb dibuix d'El ROTO) |
esbufegant després d’haver resat
una hora amb fruïció en la capella
que es va fer fer al seu jardí privat.
Ferreny i gras, farcit de supèrbía,
baixa del Rolls pegant crits, insultant
el xofer que li n’obri la portella
i entra grunyint en el seu regne: el banc.
Signa papers, dicta cartes, ordena
amb sonor gruny que siguen despatxats
tots els membres del comité d’empresa,
que demanaven un millor jornal.
Telefona després a un seu col.lega,
garrí com ell i com ell malcarat,
per dir-li que anirà a la porquera
climatitzada a la qual acudiran
a la tarda els set porcs de més solera
que es dediquen a la usura i a l’engany
per veure quina és la línia mestra
a seguir per poder incrementar
el control sobre els diners de l’empresa,
és a dir del país i els ciutadans,
sense importar-los mica la pobresa,
la injusticia, el dolor i la fam
que provoquen amb la seua avidesa
de poder absolut, de capitals.
A la nit , satisfet, se’n torna a pressa
cap a casa i després d’un bon sopar
s’agenolla vora el llit, rota i resa
i amb plaer es rebolca en el seu fang.
L'illa amb llunes
Ed. Tabarca, 1993
Lliurament Premis Marc Granell 2010. Recital de poemes de Marc Granell. Argila de l'Aire
4 han deixat la seua empremta:
Un poema metàfora, o una metàfora feta poema,
entre un ésser de quatre potes i un de dues, potser més humà però de vegades més animal...
Bona nit,
M. Roser
Només puc dir: GRANDÍSSIM.
Tan aplicable a l'actualitat, malauradament... Està genial que encara ens puguem expressar.
Una abraçada.
Quanta gent hi ha així: presenten una imagen i la reatitat és una altra ben distinta!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.
Jeje
Publica un comentari a l'entrada