EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 10 de gener del 2012

SOLITARI VIATGER

(Imatge d'Albert Buzzi, presa d'ací)
A la deriva,
                   des de la nau fugissera,
arrecerat en l’embranzida fosca
del fil de les hores
no blasmaré records.

Assetjaré les platges
                                   del capvespre
on les ones de la passió
han dipositat les seues algues seques
sobre l’arena enterbolida.

Després, desdibuixat,
    m’amagaré
en les recòndites entranyes
del silenci.

Finalment,
                      una acollidora lluna
                      novíssima,
potser,
em guarirà en el meu nou deliri.

5 han deixat la seua empremta:

GEMMA ha dit...

Jesús, m'agrada moltíssim aquest poema.

M'inspira a dir que el ser solitari és una persona forta i molt sensible.

Un preciós dia per a tu.

Calpurni ha dit...

Gràcies Gemma. Ser solitari no ha de suposar altra cosa més que veure tot des d'un altre punt de vista.
Salut i poesia.

M. Roser ha dit...

Sol ala platja amb la lluna per companya...tot un luxe!
M. Roser

M. Roser ha dit...

Perdó volia posar -a la-...
Bona nit

Calpurni ha dit...

Sí, un luxe, però la lluna ve després del silenci, quan ja no hi ha sol.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia

Publica un comentari a l'entrada