EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 16 de gener del 2012

EL PORC

(Fotomuntatge propi amb dibuix d'El ROTO)
Cada matí es trasllada a la faena
esbufegant després d’haver resat
una hora amb fruïció en la capella
que es va fer fer al seu jardí privat.

Ferreny i gras, farcit de supèrbía,
baixa del Rolls pegant crits, insultant
el xofer que li n’obri la portella
i entra grunyint en el seu regne: el banc.

Signa papers, dicta cartes, ordena
amb sonor gruny que siguen despatxats
tots els membres del comité d’empresa,
que demanaven un millor jornal.

Telefona després a un seu col.lega,
garrí com ell i com ell malcarat,
per dir-li que anirà a la porquera
climatitzada a la qual acudiran
a la tarda els set porcs de més solera
que es dediquen a la usura i a l’engany
per veure quina és la línia mestra
a seguir per poder incrementar
el control sobre els diners de l’empresa,
és a dir del país i els ciutadans,
sense importar-los mica la pobresa,
la injusticia, el dolor i la fam
que provoquen amb la seua avidesa
de poder absolut, de capitals.

A la nit , satisfet, se’n torna a pressa
cap a casa i després d’un bon sopar
s’agenolla vora el llit, rota i resa
i amb plaer es rebolca en el seu fang.


                                             Marc Granell
L'illa amb llunes
Ed. Tabarca, 1993

Lliurament Premis Marc Granell 2010.  Recital de poemes de Marc Granell. Argila de l'Aire

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema metàfora, o una metàfora feta poema,
entre un ésser de quatre potes i un de dues, potser més humà però de vegades més animal...
Bona nit,
M. Roser

Anònim ha dit...

Només puc dir: GRANDÍSSIM.

Tan aplicable a l'actualitat, malauradament... Està genial que encara ens puguem expressar.

Una abraçada.

Calpurni ha dit...

Quanta gent hi ha així: presenten una imagen i la reatitat és una altra ben distinta!
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia.

andrea ha dit...

Jeje

Publica un comentari a l'entrada